Retrobament

PASATGES 01.1
PASATGES 01.2
PASSATGES 02
PASSATGES 03
PASSATGES 04
PASSATGES 05
PASSATGES 06
PASSATGES 07
PASSATGES 08
PASSATGES 09
02_Lamina2_RGB_r
01_Lamina1_RGB_r
PASATGES 01.1PASATGES 01.2PASSATGES 02PASSATGES 03PASSATGES 04PASSATGES 05PASSATGES 06PASSATGES 07PASSATGES 08PASSATGES 0902_Lamina2_RGB_r01_Lamina1_RGB_r

Creació d’ una porta. El passatge des de la mirada metropolitana

Què?

El parc fluvial del Besòs és actualment un dels espais verds més importants de la regió metropolitana ja que conforma un connector ecològic i paisatgístic que relaciona Barcelona amb Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs i Montcada i Reixac posant en relació diverses àrees verdes i els teixits colindants. En el tram de Santa Coloma fins la desembocadura, identifiquem quatre àrees que, pels diversos elements que l’integren, podem assenyalar com a principals portes d’accés al parc fluvial: Marina Besòs, Encants de Sant Adrià, Can Peixauet i Can Zam.

Els elements  que caracteritzen aquestes portes són:

  1. Una passera/pont connectora dels barris colindants, superant el riu que deixa de ser una barrera per integrar-se en el teixit.
  2. Un mecanisme de baixada al parc que normalment és a partir d’una rampa accessible per bicicletes i vianants.
  3. Un espai cívic en contacte amb la ribera: ja sigui una plaça, un parc, un equipament, etc.
  4. Proximitat del transport públic a un radi d’influència de 500 m, on podem trobar parades de tramvia, metro, i/o tren de rodalies.

Feta aquesta lectura, es proposa que el passatge de Montcada i Reixac es doti dels elements urbans i paisatgístics esmentats per a convertir-se en una nova porta al parc fluvial Besòs/Ripoll: la porta del Vallès.

 

El passatge des de la mirada local

Qui?

Tot i la relativa poca distància física, els barris de Montcada centre i Montcada Nova es troben en l’actualitat molt separats per la presència del riu Ripoll i el pas elevat de la C-33, que actuen més com una barrera que no pas com un espai de comunió i encontre. Ambdós barris donen l’esquena a l’espai fluvial i les infraestructures que l’acompanyen. La mateixa falta de connexió existeix entre Montcada Nova i Mas Rampinyo, que degut al pas soterrat de la C-17 i el ferrocarril queden separats per un espai amb poca definició urbana.

Tenint en compte la futura recuperació de l’entorn fluvial dels rius Besòs i Ripoll en aquest tram, juntament amb la proposta de generar una nova porta al parc fluvial, es proposa transformar aquest espai intersticial en un retrobament de la ciutat amb el riu, on el passatge es converteixi en un eix articulador de barris i alhora amb l’espai fluvial.

Com?

  1. Passera mirador: Es proposa la prolongació de les trames urbanes existents de forma que la Rambla dels Països Catalans i el Carrer Major es trobin sobre el riu, emfatitzant el punt de contacte amb un nou mirador cap a la Serralada de Marina i, a la vegada, cap a la llera del riu a través d’un gran orifici al paviment de la part central del pont, per emmarcar múltiples vistes cap a l’aigua i el paisatge. Amb aquest gest es potencien les dues vies principals de Montcada i Reixac per conformar un nou eix cívic que estructura la ciutat i s’aboca –literalment- al riu. Per tal de mantenir la identitat d’ambdós barris, es proposa diferenciar els paviments així com l’arbrat. Igualment, es prolonga el carrer Lleida per connectar-se amb el pas de cotxes actual. La nova ordenació redueix l’espai destinat als vehicles per tal d’alliberar el màxim de sòl per als vianants i a modes tous de mobilitat com la bicicleta o els patins.

 

  1. Baixada a la llera del riu: Es defineix un nou front al riu en el qual, a partir d’un cert punt, es retira el mur de contenció per permetre generar una nova baixada al riu a través d’un treball topogràfic. Aquest espai de pendents suaus i grades no només servirà d’accés a la zona fluvial, sinó que també actuarà com una plaça d’aigua durant les estacions més plujoses. Aquest espai té la capacitat d’absorbir i adaptar-se a les crescudes del riu, de manera que es genera un espai dinàmic segons les necessitats mediambientals. Es proposa igualment, la recuperació dels recorreguts per l’entorn del parc fins la Serralada de Marina tot fent-los passar per aquest espai d’accés i encontre.

 

  1. Espai cívic equipat: A causa de la presència de la C-33, el teixit de Montcada Nova no ha arribat a dominar la vora del riu i, en aquest sentit, es genera un espai d’oportunitat urbana i cívica que va del sotapont fins a la vora fluvial. A més, la infraestructura ens ofereix una gran pèrgola urbana que s’obre i mira cap al riu. Es concep el sotapont com un gran espai d’equipaments que poden variar amb el temps segons les necessitats de Montcada, on s’ofereixin oci, lleure, jocs, activitats efímeres com el mercat setmanal, espai per concerts, estació de bicicletes, punt d’ informació al parc, aparcament, etc. Per les dimensions del sotapont, es poden incloure també altres edificacions que conformin un sistema de pavellons integrats amb la pròpia estructura de la via elevada; com el casal de gent gran, lloguer de bicicletes o quioscos varis.

 

  1. Oportunitat per al transport públic: A nivell de transport, Montcada i Reixac està situada en un punt estratègic. Hi ha quatre línies de rodalies que passen per la població i es connecten amb la resta del territori català; amb estacions pròximes al nou eix cívic Rambla-c/Major. Aquest fet augmenta notablement la potencialitat de la porta de Montcada com a nova porta del Vallès.

 

Lema: Retrobament

Projecte: Passatges metropolitans

Ubicació:  Barcelona

Fecha: Gener 2015

Categoria: Disseny espai públic i reciclatge urbà

Organización: IVM(Institut pour la Ville en Mouvement) –  AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona)

Equip: Anna Gutiérrez, Jordi Safont-Tria, Anna Cases, Asun López,  Almudena Rodríguez